VOCABULARI

CÒMIC:

Continuïtat (en la narrativa audiovisual): la cohesió entre els esdeveniments.

Pla: l'espai escènic que capta l'objectiu de la càmara fins que  s'inicia la filmació fins que se deté.

Contraplà: un sinònim del contracamp. És un pla de dimensions iguals i simètricament oposat a l'anterior. 

Aire: l'espai que es troba entre el referent i els límits de l'enquadrament. Està lligat amb la informació que es vol aportar i am la llei dels terços.

Vinyeta: És el marc i l'espai que ocupa cada dibuix que formen part d'una sèrie que relata una història.

Narrativa seqüencial: narració caracteritzada per estar formada per diverses escenes, de les quals es descriuen les diferents parts de la història.

Acció fora de camp: Acció que s'intueix que es desenvolupa en l'espai imaginari fora de la vinyeta o enquadrament.

Ideograma: (o metàfora digital) Imatge convencional, símbol, onomatopeia o dibuix que representa alguna cosa o pensament. Té una relació abstracta sense necessitat de la paraula.

Globus: (bafarada) Espai (contenidor) de la vinyeta on es posa un text  (diàlec o pensament) en un còmic.

Línies cinètiques: Línies que representen el moviment, en els còmics.

Onomatopeia: paraula que imita un so i significa alguna cosa (zas!)

-El fumet és el lloc on l'autor escriu el text de diàleg o de monòleg dels personatges. El fumet ens permet saber què diu o què pensa cadascú, i també ens mostra com ho diu o com ho pensa.

-El text de diàleg és el més característic del còmic, és el que diuen o pensen els personatges. Normalment s'escriu dins dels fumets, però alguns autors no n'utilitzen.

-El text narratiu és un text que no ha estat pronunciat per cap personatge. Ve a ser com una veu en "off" a les pel·lícules. Normalment s'escriu dins d'un espai delimitat anomenat cartutx.

-GRAN PLA GENERAL: Veiem un gran escenari, un gran paisatge o una multitud. La natura o l'entorn tenen més importància que la persona.

-PLA DE CONJUNT: Veiem un petit grup de persones o un ambient determinat. La persona és en un espai definit, però té marge de moviment.

-PLA SENCER: Els límits inferior i superior de la vinyeta coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges.

-PLA AMERICÀ: Els límits inferior i superior de la vinyeta coincideixen amb el cap i els genolls d'un o dos personatges. Es diu americà perquè s'utilitza als westerns per mostrar 2 elements claus: la cara i la pistola.

-PLA MITJÀ: Veiem la persona tallada per la cintura, de mig cos en amunt.

-PRIMER PLA: Veiem el rostre sencer d'una persona, o bé rostre i espatlla.

-PRIMERÍSSIM PLA: Veiem una part del rostre o del cos de la persona.

-PLA DETALL: Veiem un objecte o una part d'un objecte. L'autor ens reclama l'atenció!

CINEMA:

Gènere cinematogràfic: És el tema general  dels muntatges audiovisuals. S'usa per la classificació. Un exemple són el gènere d'acció, de ficció, històric i fantàstic. A vegades també engloben produccions que comparteixen la mateixa tècnica audiovisual; com els gèneres anime o de dibuixos animats.

Pla-contraplà: és una convinació entre els dos plans, simètricament oposats, que es van intercalant. El seu objectiu és el d'explicar dues accions que es desenvolupen simultàniament, com ara en el cas d'un diàleg.

Pel·lícula antecedent o preqüela (prequel): Són un tipus de pel·lícules la història de les quals és extreta d'una altra pel·lícula (original) i els successos en són anteriors. La història pot seguir la mateixa trama quela pel·ícula original, o bé, centrar-se en algun aspecte en particular o personatge. S'hi té en compta i es pressuposa la informació donada a l'espectador en la pel·lícula original. Un exemple és saga de ciència ficció La Guerra de les Galàxies, que té varies preqüeles.

Pel·lícula de continuació o seqüela (sequel o follow-up): És una producció que proposa una continuació a una obra completa. Poden conservar-se o no els mateixos escenaris i personatges. Un exemple són les pel·lícules de Star Trek.

FOTOGRAFIA:

Els objectius fotogràfics es classifiquen en:

1. Gran angular: (angle de 60-180 graus) exagera la perspectiva. Amb gran profunditat de camp. Es deformen les línies rectes per corves. S'usa en paisatges i l'arquitectura.

2. Normals: (40-65 graus, semblants a l'ull humà) no deformen la perspectiva. Són lluminosos i sense càrrega dramàtica. 

3. Teleobjectius: (angle menor de 30 graus) redueix la profunditat de camp. Se centra més en elements particulars. Permeten augmentar objectes a una gran distància. S'usa en retrats i fotografies d'animals.

4. Ull de peix: (fins els 180 graus) deforma la imatge. Tenen una gran profunditat de camp.

5. Macro: capten elements a molt curta distància de la lent. S'usa per augmentar elements petits.

6. Objectiu zoom: perd lluminositat. Substitueix a l'objectiu fix. És més portàtil.

Les lleis fotogràfiques són:

Llei de terços: La fotografia es divideix en nou quadrats i 4 línies perpendiculars imaginàries (3x3). Seguir els punts d'interjecció de les línies i les mateixes línies per col·locar els elements ajudarà a anivellar la imatge.

Llei de l'horitzó: Si hi ha alguna línia horitzontal (no necessàriament ha de ser l'horitzó), la col·locarem o a 1/3 o a 2/3 del marge. Convé no col·locar la línia a la meitat de la fotografia ja que dóna la sensació de que la imatge està partida en dos.

Llei de la mirada: En cas de fotografiar algun animal, persona o cosa que tingui davant o darrera, t'ajudarà a equilibrar la imatge deixar més aire a la part on es dirigeix, enfoca, mira,... la persona, per exemple, que no pas al seu darrere.

La composició de la imatge:

La composició és la manera com es distribueixen els elements dins de la imatge, té a veure amb la seva importància i està relacionada amb l'estètica.