HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA
Els primers aparells de fotografia eren grans i pesats requerien un proces químic pel qual es necessitava un laboratori a prop d’on es s’havia de captar la imatge. Al principi un retrat podia obligar al retratat a estar-se 20 segons o més immòbil. Alguns estudis de fotografia tenien sillons amb aparells destinats a subjectar al personatge que posava.
El pictorialisme va ser el moviment que va tenir especial importància a Europa i estats Units entre 1880 i la primera guerra mundial.
El terme Picorialism deriva de la paraula Picture – quadre, pintura, fotografia – ja que els seus membres volien aconseguir amb la tècnica fotogràfica imatges de qualitat artística. Sovint feien servir mètodes per difuninar la imatge, crear efectes amb les atmòsferes boiroses, llums efectistes,...
Edward Steichen. Un del principals representants del pictorialisme, posteriorment va formar part de Photo-Secession.
La figura clau en el canvi de concepció del mitjà fotogràfic va ser Alfred Stieglitz, fotògraf que va iniciar la seva carrera en el pictorialisme i va acabar fent el gir que emancipava la fotografia i en feia un mitjà autònom sense dependències.
El 1890, Stieglitz va fer una sèrie de senzilles fotografías sobre Nova York en diferents époques de l’any i condiciones atmosfèriques. El 1902 va fundar el movimient Photo-Secession en el que ell i altres fotògrafs definien la fotografia como una forma d’ art independient. Camera Work va ser la revista oficial del grup. En els darrers números va publicar alguns treballs que representaven un trencament amb els temes tradicionals i el reconeixement del valor estètic dels objectes quotidians.
Les noves tecnologies i mitjans van ser incorporats pels artístes inquiets d’aquesta època. El cinema com veurem més endavant i la fotografia van ser el mitjà amb que es van expressar noves idees i sobretot donaven l’oportunitat d’explorar noves formes d’expressió.
La manipulació del material fotogràfic i l’experimentació en el llenguatge visual van ser els principals motius de treball.
Als anys vint el moviment Dadà amb les seves idees radicals i inconformistes van trobar expressió en les obres del americàMan Ray o l’hongarès László Moholy-Nagy que van fer fotogrames i fotografia manipulada.
Els surrealistes van utilitzar sobretot el fotomuntatge i les sobreimpressions per expresar les seves imatges oníriques i d’extranyesa.
El periodisme gràfic difereix de qualsevol altra tasca fotogràfica documental en que el seu objectiu es explicar una història concreta visualment. Els periodistes gràfics treballen en diaris, revistes, agències de notícies i altres publicacions que cobreixen successos en zones que abarquen des dels esports, les arts i la política.
A finals de la decada de 1930 van a parèixer als Estats Units la reviasta Life i Look, a Gran BretanyaPicture Post i a FrançaVU. Aquestes publicacions contenien treballs fotogràfics i textos relacionats. I van obrir el món de la comunicació a gran escala en imatges impreses.
El desenvolupament de la fotografia de publicitat i moda va lligat a l’evolució de les tècniques de reproducció. Fonamentalment són imatges que arriben al públic a través, bé de publicacions – revistes, diaris, catàlegs ...-. Així que les tècniques d’impressió van anar permetent reproduccions de qualitat, la fotografia es va anar posant a l’alçada produint.
Richard Avedon, un dels primers fotògrafs de moda que va tenir renom, i Helmut Newton, fotògraf de moda i de retrats, conegut per atrvir-se a combinar fotografia artística i aires eròtics.
A la segona meitat del segle XX la fotografia ja tenia un llenguatge ben desenvolupat i madur, la tecnologia ha anat perfeccionant els aparells, la imatge fotogràfica te en la actualitat molts usos, estils mitjans en que es reprodueix, etc. No obstant això algunes de les qüestions que ja es plantejaven en els seus inicic es continuen plantejant: la dicotomia entre fotografia com a representació objectiva de la realitat, fotografia - ficció, fotografia directa vs fotografia manipulada, la fotografia considerada com a art.
La fotografia digital. S'obre un nou món de possibilitats. Alguns opinen que amb la imatge digital, la fotografia, almenys entesa com la fotografia clàssica de procés fotoquímic, ha mort.Els primers aparells de fotografia eren grans i pesats requerien un proces químic pel qual es necessitava un laboratori a prop d’on es s’haviade captar la imatge. Al principi un retrat podia obligar al retratat a estar-se 20 segons o més immòbil. Alguns estudis de fotografia tenien sillons amb aparells destinats a subjectar al personatge que posava.
El pictorialisme va ser el moviment que va tenir especial importància a Europa i estats Units entre 1880 i la primera guerra mundial.
El terme Picorialism deriva de la paraula Picture – quadre, pintura, fotografia – ja que els seus membres volien aconseguir amb la tècnica fotogràfica imatges de qualitat artística. Sovint feien servir mètodes per difuninar la imatge, crear efectes amb les atmòsferes boiroses, llums efectistes,...
Edward Steichen. Un del principals representants del pictorialisme, posteriorment va formar part de Photo-Secession.
La figura clau en el canvi de concepció del mitjà fotogràfic va ser Alfred Stieglitz, fotògraf que va iniciar la seva carrera en el pictorialisme i va acabar fent el gir que emancipava la fotografia i en feia un mitjà autònom sense dependències.
El 1890, Stieglitz va fer una sèrie de senzilles fotografías sobre Nova York en diferents époques de l’any i condiciones atmosfèriques. El 1902 va fundar el movimient Photo-Secession en el que ell i altres fotògrafs definien la fotografia como una forma d’ art independient. Camera Work va ser la revista oficial del grup. En els darrers números va publicar alguns treballs que representaven un trencament amb els temes tradicionals i el reconeixement del valor estètic dels objectes quotidians.
Les noves tecnologies i mitjans van ser incorporats pels artístes inquiets d’aquesta època. El cinema com veurem més endavant i la fotografia van ser el mitjà amb que es van expressar noves idees i sobretot donaven l’oportunitat d’explorar noves formes d’expressió.
La manipulació del material fotogràfic i l’experimentació en el llenguatge visual van ser els principals motius de treball.
Als anys vint el moviment Dadà amb les seves idees radicals i inconformistes van trobar expressió en les obres del americàMan Ray o l’hongarès László Moholy-Nagy que van fer fotogrames i fotografia manipulada.
Els surrealistes van utilitzar sobretot el fotomuntatge i les sobreimpressions per expresar les seves imatges oníriques i d’extranyesa.
El periodisme gràfic difereix de qualsevol altra tasca fotogràfica documental en que el seu objectiu es explicar una història concreta visualment. Els periodistes gràfics treballen en diaris, revistes, agències de notícies i altres publicacions que cobreixen successos en zones que abarquen des dels esports, les arts i la política.
A finals de la decada de 1930 van a parèixer als Estats Units la reviasta Life i Look, a Gran BretanyaPicture Post i a FrançaVU. Aquestes publicacions contenien treballs fotogràfics i textos relacionats. I van obrir el món de la comunicació a gran escala en imatges impreses.
El desenvolupament de la fotografia de publicitat i moda va lligat a l’evolució de les tècniques de reproducció. Fonamentalment són imatges que arriben al públic a través, bé de publicacions – revistes, diaris, catàlegs ...-. Així que les tècniques d’impressió van anar permetent reproduccions de qualitat, la fotografia es va anar posant a l’alçada produint.
Richard Avedon, un dels primers fotògrafs de moda que va tenir renom, i Helmut Newton, fotògraf de moda i de retrats, conegut per atrvir-se a combinar fotografia artística i aires eròtics.
A la segona meitat del segle XX la fotografia ja tenia un llenguatge ben desenvolupat i madur, la tecnologia ha anat perfeccionant els aparells, la imatge fotogràfica te en la actualitat molts usos, estils mitjans en que es reprodueix, etc. No obstant això algunes de les qüestions que ja es plantejaven en els seus inicic es continuen plantejant: la dicotomia entre fotografia com a representació objectiva de la realitat, fotografia - ficció, fotografia directa vs fotografia manipulada, la fotografia considerada com a art.
La fotografia digital. S'obre un nou món de possibilitats. Alguns opinen que amb la imatge digital, la fotografia, almenys entesa com la fotografia clàssica de procés fotoquímic, ha mort.
ELS GÈNERES i SUBGÈNERES DE LA FOTOGRAFIA
(ordenats alfabèticament)
-ASTROFOTOGRAFIA: La astrofotografia és una barreja entre la fotografia i l'astronomia que consisteix en la captació fotogràfica de les imatges dels cossos celestes.
-FOTOGRAFIA ARTÍSTICA: El terme fotografia artística es refereix a aquelles fotografies que han estat creades per omplir la visió creativa de l'artista. És un concepte diferent del fotoperiodisme i la fotografia publicitària, ja que aquest primer proporcionaria suport visual a històries i la segona tindria coma objectiu vendre un producte o servei.
-FOTOGRAFIA CIENTÍFICA: És aquella que s'utilitza en el camp de la ciència, la indústria i l'educació com a mitjà de registre i difusió de la realitat, i és considerada un element de treball per a comunicar i un mitjà de gran utilitat en la investigació.
-COLOM FOTÒGRAF: És un mètode de fotografia aèria inventat per l'apotecari alemany Julius Neubronner el 1907, que utilitzava coloms per entregar medicaments. El mètode consisteix a equipar un colom missatger amb una càmera amb temporitzador agafada amb un arnès que transfereix el pes d'una petita càmera a la part posterior del pit. En deixar anar el colom, aquest torna al colomar per un camí i una velocitat relativament predictibles. Això permet controlar els indrets on el disparador automàtic prendrà les fotografies aèries.
-FOTOGRAFIA ERÒTICA: És un estil de fotografia artística de naturalesa eròtica i fins i tot sexualment suggestiva o provocativa, i és generalment una composició d'un subjecte posant. Els subjectes no sempre surten despullats.
-FOTOPERIODISME: És un gènere de fotografia i també de periodisme. El reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent.
-FOTOGRAFIA GLAMOUR: És un tipus de fotografia en què els subjectes, normalment dones, són retratats d'una manera romàntica o sexualment atractiva. Els subjectes poden estar completament vestits o seminus, però la fotografia glamour no arriba a excitar deliberadament l'espectador i ser fotografia pornogràfica.
-FOTOGRAFIA DE GUERRA: La fotografia de guerra captura imatges de conflictes armats i de la vida en àrees que es troben en guerra. També descriu el terror de la guerra alternats amb actes de sacrifici i humanitaris. A diferència de pintures i dibuixos de la guerra, les imatges basades en fets reals no són alterades fàcilment a les fotografies.
-FOTOGRAFIA INDUSTRIAL: És l'aplicació de la fotografia al sector empresarial i industrial amb l'objectiu de documentar el procés de desenvolupament d'un producte, el resultat del procés de producció, etc. Es diferencia de la fotografia publicitària per la seva finalitat: la industrial no persegueix tant mostrar el producte atractiu per a la venda, com mostrar-ne la concepció, la producció i el resultat final, o bé la imatge de l'empresa (instal·lacions, cadena de producció, etc.).
-MICROGRAFIA: És una fotografia o una imatge digital presa a través d'un microscopi.
-FOTOGRAFIA DE MODA: És un gènere fotogràfic dedicat a il·lustrar roba i altres articles relacionats amb la moda.
-FOTOGRAFIA DE NATURA: Fa referència a un ampli rang de gèneres fotogràfics que tenen la finalitat de mostrar els elements de la natura: paisatges, la vida salvatge, animals, plantes i altres organismes. La fotografia de natura tendeix a posar un fort èmfasi sobre el valor estètic de la fotografia més que altres gèneres fotogràfics, com el fotoperiodisme i la fotografia documental; malgrat tot, però, els fotògrafs de natura tendeixen a ser el màxims objectius possible complint un codi ètic.
-PICTORIALISME: És un corrent fotogràfic de pretensions artístiques que es desenvolupa a nivell mundial entre finals dels anys 1880 i el final de la Primera Guerra Mundial. El pictorialisme suposa parlar d'una imatge més en la mesura de l'existent, d'una imatge simple captada, d'un simple registre de la realitat.
-FOTOGRAFIA POST MORTEM: Consistia a vestir a un cadàver recent difunt amb les seues robes personals i participar-lo d'un últim retrat grupal, amb els seus companys, familiars, amics, o retratar-lo individualment.
-FOTOGRAFIA PUBLICITÀRIA: És la realització de fotografies amb l'objectiu d'integrar-les en una campanya publicitària. Les imatges, que tenen la finalitat de fer un producte atractiu per a incitar-ne el consum, constitueixen un dels components principals de la publicitat, cosa que ha afavorit el gran desenvolupament tècnic i creatiu de la fotografia en aquest àmbit.
-RETRAT FOTOGRÀFIC: És un gènere fotogràfic on es reuneixen tot un seguit d'iniciatives artístiques que giren entorn de la idea de mostrar les característiques físiques, l'expressió, personalitat, i estat d'ànim de la persona o persones que apareixen en les fotografies.
-FOTOGRAFIA SUBAQUÀTICA: És l'especialitat fotogràfica desenvolupada per poder realitzar fotografies en immersió, sota l'aigua.
-FOTOGRAFIA DE VIATGE: És un gènere fotogràfic que compren la documentació del paisatge d'una àrea, gent, cultures, vestimenta i història.
-FOTOGRAFIA DE VIDA SALVATGE: La fotografia de la fauna es centra en la fotografia de la vida salvatge (plantes, animals no domesticats i altres organismes), i es una part de la fotografia de natura; de vegades limita amb la fotografia d'animals. Abasta una àmplia gamma de fotografies preses fora i conté imatges d'escenaris naturals o detalls. Es fa més èmfasi en el valor estètic de la imatge que en àmbits com la fotografia periodística o la fotografia documental.
PROFUNDITAT DE CAMP
f/8
Durant la seva carrera va tenir l'oportunitat de fotografiar personalitats com Pablo Picasso, Henri Matisse, Marie Curie, Edith Piaf, Fidel Castro i Ernesto Guevara. A més, va cobrir importants esdeveniments com la mort de Mohandas Gandhi, la Guerra Civil Espanyola o l'entrada triomfal de Mao Zedong a Pequín. Cartier-Bresson va ser el primer periodista occidental que va poder visitar l'URSS després de la mort de Stalin.
(Budapest, Hongria, 22 d'octubre de 1913 - Thai Binh, Vietnam, 25 de maig de 1954), va ser un dels fotògrafs dels corresponsals guerra més famosos del segle XX. El soldat caigut (1936), La batalla del riu Segre (1938) i Refugiats de Barcelona (1939) centren la seva crònica de la guerra civil espanyola. Xina (1938) documenta el conflicte sinojaponès i, finalment, El Dia D (1944) i Alliberament de Leipzig (1945) presenten les seves fotografies de la Segona Guerra Mundial.
Aproximadament l'any 1934, intentant fugir del nazisme, coneix la fotògrafa alemanya Gerda Taro, qui més tard esdevindria la seva companya sentimental i professional. En veure que les seves fotos acostumaven a ser refusades, s'inventen el pseudònim “Robert Capa”, un suposat fotògraf americà. D'aquí ve la polèmica de qui dels dos va ser l'autor d'algunes de les seves obres més famoses.
L'any 1947 va fundar, amb l'ajuda de Henri Cartier-Bresson, Rodger, Vandiver y David Seymour, la prestigiosa agència fotogràfica Magnum Photos, que s'ha mantingut fins a l'actualitat. Allà va fer una gran feina fotogràfica, i no tan sols d'escenaris de guerra sinó també en el camp artístic, on tenia grans amistats com Pablo Picasso, Ernest Hemingway o John Steinbeck.
Tots els seus amics, els qui havien convertit una partida de pòquer o havien pres una copa amb ell foren retratats. Entre aquests hi havia un grup íntim amb gent com Ernest Hemingway, John Steinbeck, Irwin Shaw, el columnista Art Buchwald, el guionista Peter Viertel i els cineastes John Huston i Anatole Litvak. Pablo Picasso i Françoise Gilot eren també molt bons amics de Capa.
«Si la teva fotografia no és prou bona és perquè no t'has apropat prou a l'objectiu»
— Robert Capa
AUTORS
Henri Cartier-Bresson (Chanteloup-en-Brie, Sena i Marne, 22 d'agost de 1908 - Montjustin, Alps de l'Alta Provença, 2 d'agost de 2004) va ser un cèlebre fotògraf francès a qui molts consideren el pare del fotoreportatge, la fotografia de carrer i la fotografia natural, una activitat que li va fer adoptar el format de 35 mm de bon començament. Va defensar sempre la idea d'atrapar «l'instant decisiu», versió traduïda de les seves "images a la sauvette". Es tractava, per tant, de posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en el qual es desenvolupava el clímax d'una acció. Després de fer petites incursions al moviment surrealista va fundar l'agència fotogràfica Magnum amb Robert Capa, David Seymour i George Rodger. |
| Henri Cartier-Bresson |
Durant la seva carrera va tenir l'oportunitat de fotografiar personalitats com Pablo Picasso, Henri Matisse, Marie Curie, Edith Piaf, Fidel Castro i Ernesto Guevara. A més, va cobrir importants esdeveniments com la mort de Mohandas Gandhi, la Guerra Civil Espanyola o l'entrada triomfal de Mao Zedong a Pequín. Cartier-Bresson va ser el primer periodista occidental que va poder visitar l'URSS després de la mort de Stalin.
Tècnica
Com a equip va utilitzar gairebé de forma exclusiva la Leica de 35 mm equipada amb telèmetre i un objectiu normal de 50 mm o ocasionalment un angular per paisatges. Sovint embolicava cinta negra al voltant de la càmera per fer menys visibles les parts cromades. Amb pel·lícules en blanc i negre sensibles i bones lents, era capaç de fotografiar gairebé d'amagat per capturar els esdeveniments. Sense les limitacions que imposa una enorme càmera de premsa de 4×5 o una càmera rèflex d'objectius bessons, les càmeres de format miniatura varen aportar Cartier-Bresson el què ell va definir com "la mà de vellut i l'ull de tauró".
Mai fotografiava amb flaix, una pràctica va veure com a "inadequada...Com anar a un concert amb un pistola a la mà."
Va creure que la composició de les fotografies es feia en el visor, no a la cambra fosca. Manifestava aquest convenciment positivant totes les seves fotografies només a pantalla completa i sense retallar ni manipulacions de laboratori. De fet, va emfasitzar que les seves còpies no eren re-enquadrades afegint el primer mil·límetre de la part no exposada del negatiu al voltant de l'àrea d'imatge.
Va treballar exclusivament en blanc i negre, si bé va fer uns quants intents infructuosos en color. No li agradava positivar les seves còpies i va mostrar una manca considerable d'interessar en el procés tècnic fotogràfic en general, assimilant la fotografia amb la càmera petita a un "dibuix instantani".Els aspectes tècnics de la fotografia només eren vàlids per ell si li permetien expressar allò què ell veia:
"Constants nous descobriments en química i òptica estan ampliant considerablement el nostre camp d'acció. Depèn de nosaltres aplicar-los a la nostra tècnica, per millorar nosaltres mateixos, però hi ha tot un grup de fetitxes que s'han desenvolupat sobre el tema de la tècnica. La tècnica és important només en la mesura que cal dominar-la per tal de comunicar el que veus ... La càmera per a nosaltres és una eina, no un bonic aparell mecànic. En el funcionament precís de l'objecte mecànic potser hi ha una compensació inconscient per les ansietats i incerteses de l'activitat diària. En qualsevol cas, la gent pensa massa sobre les tècniques i no prou sobre el que veu."
Va començar una tradició de provar les noves lents fent fotografies d'ànecs en parcs urbans. Mai les va publicar aquestes imatges però es referia a aquest fet com la "meva superstició" ja que ho considerava com el 'baptisme' de la lent.
Cartier-Bresson és considerat com una de les personalitats més modestes del món de l'art. No li agradava la publicitat i va exhibir una ferotge timidesa des que es va haver d'amagar dels Nazis durant Segona Guerra Mundial. Tot i que va fer molts retrats a famosos, la seva pròpia imatge era poc coneguda públicament (el que va representar una avantatge en permetre-li treballar tranquil·lament al carrer). Va rebutjar altres aplicacions del terme "art" a les seves fotografies, ja que pensava que eren merament les seves reaccions viscerals a moments del temps que ja havien passat.
"En fotografia, la cosa més petita pot ser un gran subjecte. El detall humà més insignificant pot esdevenir el motiu conductor."
 |
| Espanya. 1933. Valencia. |
 |
| FRANCIA. 1968. Brie. |
Robert Capa
(Budapest, Hongria, 22 d'octubre de 1913 - Thai Binh, Vietnam, 25 de maig de 1954), va ser un dels fotògrafs dels corresponsals guerra més famosos del segle XX. El soldat caigut (1936), La batalla del riu Segre (1938) i Refugiats de Barcelona (1939) centren la seva crònica de la guerra civil espanyola. Xina (1938) documenta el conflicte sinojaponès i, finalment, El Dia D (1944) i Alliberament de Leipzig (1945) presenten les seves fotografies de la Segona Guerra Mundial.
Biografia
Robert Capa (de nom real Ernest Andrei Friedmann) era natural de Budapest, Hongria, on formava part d'una família jueva. La seva mare era modista i el seu pare un pensador intel·lectual. Com que sa mare es va veure obligada a instal·lar el seu taller a casa a causa de la gran depressió de 1929, l'Ernest voltava pels carrers de la ciutat, i així va ser com va conèixer Eva Besnyo, que el va iniciar en l'art de la fotografia. Més tard, quan va complir la majoria d'edat, es va veure obligat a sortir del país, com molts altres joves del moment, pressionat per la falta d'un govern democràtic i socialista. Després de passar per alemanya, va anar a parar a París, on va trobar una bona feina de reporter, per fotografiar les revoltes i mobilitzacions del front popular.Aproximadament l'any 1934, intentant fugir del nazisme, coneix la fotògrafa alemanya Gerda Taro, qui més tard esdevindria la seva companya sentimental i professional. En veure que les seves fotos acostumaven a ser refusades, s'inventen el pseudònim “Robert Capa”, un suposat fotògraf americà. D'aquí ve la polèmica de qui dels dos va ser l'autor d'algunes de les seves obres més famoses.
L'any 1947 va fundar, amb l'ajuda de Henri Cartier-Bresson, Rodger, Vandiver y David Seymour, la prestigiosa agència fotogràfica Magnum Photos, que s'ha mantingut fins a l'actualitat. Allà va fer una gran feina fotogràfica, i no tan sols d'escenaris de guerra sinó també en el camp artístic, on tenia grans amistats com Pablo Picasso, Ernest Hemingway o John Steinbeck.
Tots els seus amics, els qui havien convertit una partida de pòquer o havien pres una copa amb ell foren retratats. Entre aquests hi havia un grup íntim amb gent com Ernest Hemingway, John Steinbeck, Irwin Shaw, el columnista Art Buchwald, el guionista Peter Viertel i els cineastes John Huston i Anatole Litvak. Pablo Picasso i Françoise Gilot eren també molt bons amics de Capa.
«Si la teva fotografia no és prou bona és perquè no t'has apropat prou a l'objectiu»
— Robert Capa
HELMUT NEWTON
Helmut Newton -Helmut Neustädter- (31 d'octubre de 1920 - 23 gener 2004) va ser un fotògraf australià d'origen alemany que es considera un dels més importants del segle XX. Crea un nou estil propi en les seves fotografies, les que estan plenes de glamour i seducció, on predominen els nus femenins i els talons d'agulla.
Biografia
D'origen jueu, va néixer a Berlín, l'any 1920. Va comprar la seva primera càmera en 1932 amb els seus estalvis, a l'edat de 12 anys: era una Agfa Tengor Box. La càmera venia amb rodet. Les seves primeres fotos van ser al metro, i totes les fotos es van vetllar, a excepció d'una. En 1938, just quan va començar la persecució contra els jueus, va abandonar Alemanya cap a Singapur amb dues càmeres, una Kodak i una Rolleicord. A la seva arribada a Singapur, la comissió encarregada de rebre als refugiats li va aconseguir un treball com a fotògraf en un dels diaris més importants de Singapur, el Straits Times. És aquí on va començar la seva carrera fotogràfica. El seu treball consistia a fer fotos per a la secció de societat; l'estil de les fotografies de Helmut Newton no agradava al diari, i va ser acomiadat al poc temps.
Helmut Newton no gaudia del suport del seu pare. Si no hagués hagut de fugir a Singapur, el seu pare hauria insistit que ell treballés a la seva fàbrica de botons.
De Singapur va ser deportat a Austràlia. I en ser alemany, va estar un període en un camp d'internament. Posteriorment va ser allistat per l'exèrcit australià fins al final de la II Guerra Mundial. Després d'abandonar l'exèrcit, canvi el seu cognom Neustädter per Newton.
Després de la guerra, va posar el seu propi estudi de fotografia a Melbourne i va continuar aquest punt. És per aquesta època quan va conèixer a la que més tard seria la seva dona, June Browne. Més tard, per completar la seva formació en el camp de la moda, va marxar a Londres per dos anys. Deixant enrere la seva etapa a Londres, va viatjar a París per treballar en revistes especialitzades en moda com Vogue o Elle. Després de tant viatjar, és a París on va fixar la seva residència habitual. Allà, la seva carrera com a fotògraf de moda comença a tenir reconeixement mundial, convertint-se en un dels de més èxit. Els últims anys de Newton van discórrer entre les ciutats de Nova York i Montecarlo.
El treball de Newton té un estil propi que fa reconèixer la seva obra per on l'observi. Fotos plenes de glamour, seducció i elegància han estat portada de les més prestigioses revistes. Són famoses les fotos de belles dones en ambients luxosos on algunes d'elles s'han convertit en una imatge icònica del segle XX. Newton va ser un enamorat de la bellesa, la qual gairebé obsessivament aconseguia captar com ningú amb la seva càmera.
Per conèixer part de les seves obres -objectes personals com ara càmeres, bosses de material i articles usats per fotografiar-, es pot visitar la Fundació Helmut Newton, Museum für Fotografie, Jebensstrasse, Berlín.
El 23 de gener de 2004, Helmut Newton mor en un accident de trànsit a Los Angeles. A més de la seva enorme llegat fotogràfic, ens ha deixat la seva autobiografia, que s'ha publicat recentment en castellà (Helmut Newton, autobiografia, ISBN 84-933036-3-1).
Del 24 març 2012 al 17 de juny de 2012, al Grand Palais de París va acollir la primera retrospectiva de Helmut Newton. Es van exposar 200 fotografies seleccionades per la seva dona, June Newton. A més de les fotografies, es va projectar un fragment d'un documental gravat per June.
En aquest mateix vídeo, Helmut Newton explica el que és per a ell una bona fotografia de moda:
"Una bona fotografia de moda ha de semblar qualsevol cosa menys una fotografia de moda: un retrat, una foto record, una de paparazzi..."
