PAU

EXERCICI 1

1.1.  El diafragma i l'obturador. El diafragma mesura la quantitat de llum que passa per l'objectiu mentre l'obturador és obert; l'obturador regula el temps d'exposició, temps durant el qual entra la llum a la càmera per obtenir la fotografia.

1.2.Ull de peix --> deforma la imatge

Gran Angular -->  exagera la perspectiva

Objectiu Normal --> no deforma la perspectiva

Teleobjectiu --> redueix la profunditat de camp

Objectiu zoom --> perd lluminositat

1.3. El transfocus consisteix en el canvi d'enfocament en un mateix pla d'un objecte/personatge que està en primer terme a un altre objecte/personatge que està en segon terme o viceversa. La seva funció narrativa és denotar el canvi de protagonisme de l'un a l'altre sense necessitat de canviar de pla amb objecte d'indicar una alternança, un canvi de protagonisme narratiu, com per exemple en una conversa, una sorpresa, un comiat, o una nova acció.

EXERCICI 2

1.1.El tir de càmera està determinat perquè totes les línies convergeixin al final de l'escala. El fotògraf fa servir la llei de terços per reforçar els punts de lectura de tal manera que l'espectador convergeix la mirada  en l'últim quadrant de la dreta. La línia de la barana i la baixada de la mateixa escala ens porten cap al final de l'espiral, on el punt de fuga es situa exactament on acaba l'escala. La successió de les rajoles i la línia que marca la barana ajuden a emfatitzar la lectura cap el punt de fuga.

Es busca una composició geomètrica impossible, on un pla zenital absolut ens privaria de l'espiral i el vertigen, però, on aquest pla picat ens permet endinsar-nos en una escala de baixada.

La fotografia és en blanc i negre, una opció artística determinada per l'autor que busca aprofundir en la recreació del vertigen de la imatge, donant molt més protagonisme a les rajoles que marquen la lectura visual. Hi ha tres colors: el blanc, el negre i amb ells es crea una diferent escala de grisos. Es determina la línia negra de la barana, i els diferents grisos de les rajoles que baixen en vertigen; les

rajoles finals són amb una escala de grisos més clara marcant més la caiguda i la profunditat.

 La càrrega de la textura recau en les rajoles del terra i la barana de l'escala. Un terra configurat per centenars de petites rajoles simètriques i aparentment iguals, però que es van deformant i fent més i més petites en la profunditat de la caiguda.

1.2. La llum és la natural que entra per les finestres.  Es pot raonar que la llum és natural per la claredat del final de l'escala que entra per la finestra i la manca d'ombres en la paret de la dreta de la fotografia. Es pot argumentar la distància multifocal pel fet de que totes les rajoles, tant les que estan a primer pla com les del final de l'escala estan enfocades. El fotògraf Rubén García Perdomo ha utilitzat un trípode especial de braç  col·locat a la barana i que permet que la càmera quedi dintre del forat de les escales per obtenir el pla picat. He arribat a aquesta conclusió perquè amb llum natural i l'obertura de diafragma necessària per aconseguir que totes les rajoles estiguin enfocades, la càmera ha d'estar immobilitzada.


EXERCICI 1

1.1. El fora de camp és tot allò que no veiem en l'enquadrament, dintre de la imatge, però que d'alguna manera o altre forma part de l'escena, ja sigui perquè l'enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.  De vegades por donar-se el joc que el director ens mostri en el camp allò que està fora de camp, per exemple, a través d'un mirall. 

1.2. Un pla seqüència és,  cinema, una tècnica de planificació del rodatge en què la càmera no deixa de rodar durant un temps bastant dilatat; s'hi poden usar tràvelings i diferents grandàries de plans i angulacions en el seguiment dels personatges o en l'exposició d'un escenari. Aquest procediment no s'usa habitualment a causa del gran nombre d'elements que han de coordinar-se (actors, càmera, il·luminació, etc.) i, doncs cal començar de nou des del principi si algun d'ells falla. Per aquest mateix motiu resulta més costós que una planificació més fragmentada.

1.3. Una elipsis és un salt en el temps o en l'espai.  L'espectador no perd la continuïtat de la seqüència encara que s'hagin eliminat els passos d'entre mitg . .Aquestes impliquen l'eliminació d'una part més o menys àmplia de la situació o de l'accióque s'està presentant. Es considera que aquest fragment és irrellevant, que no aporta res

a la narració, que pot ser el.lidit sense que l'espectador perdi la continuïtat del discurs. L'el·lipsi és un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d'un relat.